6 senyals que necessites explorar el teu costat més creatiu fent ceràmica amb nosaltres a Matèria
01
Sents soroll mental
Sigui el que sigui el que estiguis fent, la teva ment està xerrant de diversos temes —i de cap— alhora. A més, acompanyes aquest soroll amb múltiples pantalles: tens una sèrie de fons mentre revises el teu compte d'Instagram o TikTok una vegada i una altra. Quan estàs així, cosa normal en aquests temps, pots experimentar somnis agitats i poc descans a la nit. La ceràmica és una medicina per a aquests estats: la seva diversitat sensorial ocupa el sistema nerviós, cosa que li permet fondre's en les sensacions que la pell de les mans va registrant. Així, en estar ‘molt ocupat’, el sistema es va relaxant. Al final de la classe, el bucle mental s'afluixa i es torna molt més manejable.
02
Et resulta difícil reconciliar els teus ideals imaginaris amb la realitat pràctica.
La ceràmica afronta directament aquesta contradicció i pot ser una teràpia sorprenent i econòmica per abordar-la. En ceràmica, el procés és pas a pas: primer defineixes la forma general de la peça, després la refines, neteges vores i línies, estableixes una base sòlida, desenvolupes una textura coherent, i així successivament. D’aquesta manera, els teus desitjos, que sovint són contradictoris i variats, troben el seu lloc dins les possibilitats i limitacions del món concret, marcat per la física, el temps i la realitat mateixa.
03
Et sents desconnectada
del teu cos.
La pràctica de la ceràmica implica inevitablement una connexió profunda amb el cos: són les teves mans, guiades des del centre del melic (que pren força directament de la terra o el sòl), les que pasten. És la pell dels teus dits la que percep si hi ha massa o poca humitat i si cal aplicar més o menys pressió en cada moviment. És la temperatura del teu cos la que va extraient la humitat de la pasta. La mida de les tasses que creïs, per exemple, depèn de la quantitat de líquid que necessites en diferents moments del dia, i són la sensibilitat dels teus llavis, la teva pell i la teva vista els que et guiaran en cada disseny. Per això, fer ceràmica és teixir un vincle amb tu mateixa que podràs portar a altres àmbits de la teva vida.
04
Et sents desconnectada
del plaer.
L’argila és tova, flexible i fresca al tacte; admet aigua i, sent un material tan sensorial, pot arribar a estimular la teva sensualitat si t'hi obres. De vegades, els gestos constructius més simples —tallar, obrir forats, allisar superfícies o crear textures— generen micro instants de plaer, petits i subtils, que t'ofereixen el cap d'un fil del qual tirar i que et porta cap a tu mateixa. És una invitació a explorar la teva capacitat, sempre exercitable i ampliable, de sentir plaer i gaudir.
05
Tens la sensació que el temps se t'escorre entre les mans.
No hi ha res més efectiu per frenar aquesta sensació que habitar el moment present. Hi ha molts camins cap a l'“ara”, però un dels més bonics és crear petits rituals en el teu dia a dia que et mantinguin atenta. Per exemple: prendre’t cinc minuts (a rellotge, si ho necessites) per assaborir el cafetó del matí, mentre sents a les mans l’escalfor d’aquesta tassa que vas modelar aquí a Matèria. O observar el platet on vas gravar aquella paraula que, cada nit de sopar, et retorna a tu mateixa.
06
Hi ha una veueta dins teu
(sí, tu mateixa!) que demana
a crits ser sentida.
Per transformar un tros d’argila sense forma en una peça de ceràmica definida, cal prendre moltes decisions, i totes les prendràs tu. Escoltar la teva pròpia opinió, els teus desitjos i necessitats a la taula del taller de ceràmica és un gran primer pas.
